Traïdors i traïts

Una persona propera sempre diu: passa'm quatre números, que faré màgia. És cert, amb els números es pot fer màgia i, partint de les mateixes dades, es poden interpretar de mil i una maneres (percentatges, valors absoluts o càlculs estrambòtics) per tal de demostrar un posicionament polític.

La màgia, l'il·lusionisme, s'ha practicat contínuament amb les dades que han anat sorgint durant el "procés" (des de totes bandes). Però la veritat és que, es miri com es miri, el que està clar és que la societat catalana està dividida entre partidaris i no partidaris de la independència. I no queda massa clar qui supera i qui no el llindar del 50% -si és que algú el supera-.

I jo em pregunto... Són catalans de ple dret igual els independentistes i els no independentistes? Jo crec que sí. Es pot excloure algú? No hauríem de fer-ho, si alguna cosa es pot destacar dels anys de govern Pujol és, precisament, l'esperit integrador, la idea que Catalunya és la unió de les persones que hi viuen i hi treballen, les persones que s'estimen Catalunya, hagin nascut o no a Catalunya i pensin el que pensin.

A manifestacions i escrits independentistes hem pogut veure l'ús del terme "botifler", una paraula que originàriament s'utilitzava per anomenar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que ha derivat fins als nostres dies amb la definició de "catalans traïdors".

Així doncs, si la societat catalana està partida en dos pel que fa a l'opinió respecte a la independència i si uns i altres són catalans de ple dret igual... Algun dels dos col·lectius pot assegurar que els altres són traïdors?

Jo sóc independentista convençut, però crec que estem errant en el camí a seguir si volem sumar gent, hem de provar amb els arguments per sobre dels insults, hem de provar amb els fets i deixar de banda les il·lusions, no podem viure més "moments històrics" si no tenen més recorregut que el mateix moment. El que està clar és que independents o no, hem de tirar endavant el nostre país.