Val a dir que, sense abandonar els termes culinaris, molts independentistes vam creure (m'incloc) que la independència era un plat que es podia coure a l'olla exprés, amb una cocció ràpida. Res més lluny de la realitat.
La independència és un plat d'aquells que necessita xup-xup. Cal buscar tots els ingredients i assegurar-se que són de qualitat: calen unes estructures d'estat sòlides i un suport social nítidament majoritari.Però, per una banda, cal tenir en compte que el temps és el nostre bé més preuat i, per l'altra, que el país necessita atenció contínua. Per això, la Generalitat no es pot paralitzar a l'espera del xup-xup, cal un govern fort que mantingui Catalunya a la capçalera del progrés econòmic, que creixi amb els seus emprenedors, que asseguri el benestar social, que treballi per ser capdavanters en tecnologia, que millori l'índex d'ocupació i la qualitat d'aquesta... Tot això sumat a la recerca d'aquests ingredients que ens portin a la independència.
Per a poder fer això ens calen eines, eines potents com són els partits polítics a la nostra democràcia. Necessitem recuperar l'espai de centre català amb el qual gran part de la classe mitjana de Catalunya ens sentíem identificats: seny, constància, treball, planificació... En definitiva, l'esperit convergent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada